Invasió Zombi!

Suposo que no sóc l’únic que s’ha adonat que el gènere dels morts vivents torna a estar de moda, ja sigui en el món del cinema o en el dels còmics. Evidentment, els videojocs no en són una excepció, és més, segurament són els impulsors d’aquesta remodalització del gènere.

El zombi ha estat present a la literatura des dels temps de la literatura gòtica d’Edgar Allan Poe, o el Frankenstein de Mery Shelly, però va ser en el cinema on per fi es va consolidar el prototip zombi.

Tot va començar l’any 1968, quan Romero va agafar com a referència un culte vodú per a ressuscitar els morts. Va ser així com Romero ens va deixar sense respiració amb la creació dels morts vivents en la pel·lícula Night of the Living Dead (en espanyol, La noche de los muertos vivientes).

Posteriorment, altres gèneres de terror com els slashersvan deixar en segon pla els zombis.

Va ser Capcom, una empresa japonesa de videojocs, la que va recuperar el gènere amb la saga Resident Evil.

Els videojocs ens presenten uns zombis sense intel·ligència, i amb uns instints primaris molt marcats, com són el menjar o el matar. Aquest fet afavoreix la lluita, encara que sigui amb armes cos a cos, poc precises o amb una potència debastadora.

Els videojocs han reimpulsat aquest gènere amb un gran èxit. Molts dels jocs coneguts tenen relació amb la temàtica zombi, ja sigui a través d’infeccions per un paràsit anomenat “Flood” (Halo), o per una infecció d’un “Headcrab” (Half-live). Tan lluny han arribat les ganes de “rebentar” zombis que jocs com el Red Dead Redemption o el Call of Duty han incorporat aplicacions descarregables en què pots matar “zombis Cowboys”, en el primer cas, o “Zombies Nazis” en el segon.

Arrel d’aquesta passió dels videojocs pel món zombi, s’ha vist afectada una indústria que últimament li té constantment l’ull posat a sobre: el cinema. Així doncs, hem rebut un allau de propostes cinematogràfiques relacionades amb els morts vivents, al igual que la indústria del còmic. De fet, estem vivint una retroalimentació, una intertextualitat, entre els diferents mitjans.

El motiu d’aquest boom zombi està fonamentat. En la societat postindustrial en què vivim, la por és vigent arreu. L’accessibilitat a la informació ens fa persones més enterades, som conscients de tot. Això fa crèixer dins nostra la por, i una de les pors més corrents són les epidèmies. L’avenç en biotecnologia, la contaminació o l’ombra d’una possible guerra biotecnològica crea en nosatres un neguit i la indústria del videojoc o el cinema, en el seu afany de crear-nos un vincle emotiu amb el producte, ho utilitzen.

A més, la industrialització i les noves tecnologies ens han fet perdre la humanitat, ens han transformat en zombis, com a la pel·lícula “Metropolis” de Fritz Lang, però en comptes de ser robots, som éssers que volem un cervell gustós!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: