Un inici marginal!

Ja que la primera setmana de vida del blog és una espècie de retorn als nostres inicis gamers, de caire nostàlgic, amb uns post d’un nivell emocional bastant alt i a la vegada profunds i treballats…està clar que jo no seré diferent!

Ara bé, quan penso en els meus anyets de “mocós” amb la primera handheld, els records no son gaire…diguéssim meravellosos, per això intentaré parlar d’aquest tema d’una manera més o menys irònica i perquè no… divertida a la vegada que potser un pel decebedora. No estic parlant de cap traume, I ARA!, però després de llegir els posts dels meus companys bloggers és un pel diferent.

Jo soc Jordi Roy (Al post de Benvinguda Uncharted 3, gràcies Manu) i començaria descrivint el meu primer contacte com a gamer així:

SI AMICS, algú pot pensar; “tampoc és tan trist començar amb la Game Gear, estava bé, era la primera amb color i tal…”. Això ho entenc si quan ets petit, hi ha algú més que la té, podeu compartir vivències i jocs, explicar-vos les novetats i gaudir amb la merevallosa imatge amb color…i tan…El problema està en que quan ets petit i no hi ha ningú que tingui el cony de consola que tanta il·lusió t’ha fet aconseguir, et penses que ets l’únic amargat i a la vegada “pringat” que ha de carretejar amb la puta game gear fins el fi de la seva infantesa. Admirant com els teu amics i els teus, encara pitjor, enemics

es van esplaiant ensenyant-te les maravelles del cony de Game Boy i “regocijándose” en un sense fi de paraules absurdes i cruels per tal de que tu et sentis com el millor dels despreciats i tanmateix, odiant la innovadora handheld de Nintendo fins el punt de cagar-te amb el cony de Gumpei Yokoi per haver-la creat….abufff, respireu!

Però bé, tot i la meva lamentable situació, vaig superar-ho i fins i tot vaig aconseguir estimar la meva petita i humil consola de Sega.Tot i que no era la més popular ara ensenyaré una cosa que fa molt anys que hauria d’haver fet, dedicat a tots els meus enemics estúpids que tenien el mario a la seva preciosa Game Boy:

Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, jo també tenia el Marioooooooooooo i  a més amb coloooorrrr!!(yeahhh)

Doncs bé, la conclusió que en trec jo de tot això és que no importava el que tinguessis sinó les hores que passaves amb allò que tenies. Jocs dels Simpson(que no em vaig poder passar mai, per mi que estava incomplet…), el mític Tetris que hi jugava fins i tot me mare i un llarg etc que van fer de la meva infantesa, un moment realment complet i molt divertit.

Aquest és el meu inici en el món dels videojocs, em sembla que el títol del post és molt apropiat! Dilluns que ve tornem al blog amb més escrits interessants, SORT FINS LLAVORS.

N-Joy!

Jordi Roy

“entre l’espassa i la Game Boy”

LIVE A GOOD LIFE


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: