L’evolució d’una saga èpica

Quan parlem de jocs RPG, n’hi ha un que inevitablement ens vindrà a la ment Final Fantasy. La majoria de gent que llegeixi aquest post, ha crescut amb aquest videojoc, i els que no hi hagueu jugat segurament sempre n’heu sentit a parlar, i és que Final Fantasy és molt més que un RPG per torns, és la materialització d’un immens món fantàstic que des de petits hauríem volgut trepitjar.

Aquesta entrada pretén resseguir una mica l’evolució de la saga a través de les seves 14 entregues, exceptuant segones parts i seqüeles en altres plataformes.

Final Fantasy (1987)

Com he comentat abans la primera entrega de Final Fantasy va veure la llum l’any 1987 de la mà de la companyia Squaresoft, i es va presentar als jugadors com un joc de rol ambientat en un entorn fantàstic, idea que s’ha conservat en totes i cada una de les entregues, on els personatges havien de dur a terme incomptables batalles lluitant per torns i en grup. És a dir primer atacaven tots els enemics i després tots els nostres personatges o a la inversa.

L’argument a grans trets gira entorn als anomenats guerrers de la llum, els quals han de restablir el poder de quatre cristalls màgics que controlen l’equilibri a la terra. En el seu camí hauràn de fer front a molts enemics que intentaran que la seva missió no es compleixi.

Final Fantasy II (1988)

A nivel de jugabilitat, FFII va ser molt semblant al seu predecessor. Tanmateix portava implícit alguners novetats, com era el cas dels oficis de cada personatge, on cada protagonista en tenia adjudicat un de concret. A més a més el format de cartutx de 2mb permetia al jugador poder guardar fins a quatre partides, mentre que en l’anterior entrega tan sols era possible guardar-ne una.

Respecte a l’argument del joc, aquest cop els protagonistes es contextualitzen en un món marcat per la guerra entre el poble i el seu emperador, el qual ha convocat exèrcits de monstres del infern per poder mantenir el seu regnat. Els 4 protagonistes faran front al emperador per acabar amb la seva tirania.

Final Fantasy III (1990)

FFIII es va caracteritzar per fer una hibridació entre la jugabilitat de la primera i la segona entrega i millorar-la. L’aspecte més destacable va ser l’augment d’opcions que tenia el jugador per poder triar estratègies o els oficis dels protagonistes. Respecte al rol de cada protagonista, també portava implícit determinats accions o comandaments específics per a cada ofici, fet que tot i prendre com a model l’estructura de FFI va permetre diversificar molt més l’estil de batalla.

Pel que fa a la trama, de nou ens trobem amb 4 protagonistes que es troben immersos en un món regit per un fràgil equilibri entre foscor i llum. Aquest equilibri es trenca cada cert temps a favor de l’una i de l’altre i en ambdós casos 4 guerrers apareixen per restablir l’equilibri del món. En aquesta entrega la obscuritat guanya terreny a la llum i els guerrers de la llum viuen milers d’aventures per tornar al punt neutre.

Final Fantasy IV (1991)

La principal novetat d’aquesta quarta entrega són la incorporació de les invocacions a l’estructura general del joc. A part d’això FFIV es considera un dels més simples de tota la saga, ja que l’aventura és molt lineal i el jugador només pot avançar d’una manera, sense aventures addicionals ni rutes alternatives.

En aquest cas l’argument també es poc innovador, ja que ens trobem un altre cop amb 4 cristalls elementals que al principi el protagonista ha de recuperar per ordre del seu rei, i els quals han de ser robats de diferents pobles pacífics. Més endavant el personatge principal Cecil pateix una crisi de consciència i es revela en contra del seu passat obscur.

Final Fantasy V (1992)

De nou ens trobem amb una entrega amb poques novetats, ja que segueix la línia dels seus predecessors, sobretot de FF II que del qual adapta i millora alguns aspectes del sistema de rols dels personatges.

A nivell argumental, tampoc ofereix gaire varietat, ja que la trama gira de nou entorn a 4 cristalls que mantenen l’equilibri del món sencer. Després de que un meteorit caigués a la terra, fractura els cristalls i els nostres protagonistes han de reparar aquest mal, ja que al debilitar-se els cristalls es comencen a succeir tot un seguit de catàstrofes que posen el món i la gent que l’habita en perill.

Final Fantasy VI (1994)

Aquesta entrega de Final Fantasy ha estat considerada una de les  millors de la saga. FF VI destaca per molts aspectes, però un dels principals atractius es que el joc no es basa en un sol protagonista, sinó que compta amb fins a 14 personatges dels quals 9 compten amb igual importància argumental dins la trama. A més la historia està teixida de manera que sempre sorprèn i la banda sonora és una de les millors creades per RPG. Evidentment a nivell de gràfics hem de tenir en compte que es tractava d’un joc per a una plataforma clàssica comparada amb les que tenim actualment. Tanmateix, en la seva època va l’entorn es va cuidar fins al últim detall.

L’argument d’aquesta obre mestre ens transporta a un món on humans i espers (criatures màgiques) conviuen a dures penes després d’una terrible guerra que va tenir lloc molts anys enrere. Al cap d’un temps un cop la guerra va finalitzar es van començar a fer experiments genètics intentant fusionar humans i espers per tal de donar lloc a una nova raça, d’aqui es on neix la protagonista del joc Terra. Terra es troba sota el control d’una poderosa força militar anomenada Imperi, els quals pretenen controlar el món sencer. A mesura que avança l’aventura Terra es revela contra els seus creadors i intenta buscar respostes sobre els seus orígens.

Final Fantasy VII (1997)

Per generacions posteriors es tracta d’un dels millors jocs de la saga, sinó el millor. A part del seu evident atractiu argumental el qual gaudia d’una increïble complexitat, FF VII destaca per la incorporació de gràfics en 3D en les escenes de batalla i al mapamundi. Tanmateix, els gràfics es combinen amb escenaris 2D pre-renderitzats per la resta de localitzacions. A més, en aquesta entrega destaca també la incorporació de escenes de vídeo, fet que ha esdevingut un dels tret característics de la saga des d’aleshores.

També podem afegir que en aquest Final s’afegeix el sistema de màgia regit per les matèries, una arma tant beneficiosa com perjudicial, ja que quantes mes matèries té el personatge al qual li equipem més habilitats adquireix, però alhora es torna més vulnerable físicament.

A nivell argumental, la trama gira entorn al protagonista Cloud Strife, el qual es un exsoldat i mercenari que s’uneix a un grup ecologista extremista que lluita en contra de la companyia més important del món Shinra, la qual està acabant amb el món degut a les seves pràctiques industrials sense escrúpols.

Final Fantasy VIII (1999)

Final Fantasy VIII va donar un important salt qualitatiu en quant a representació gràfica, ja que els personatges van passar de representar-se com a ninotets quasi de Game Boy a passar a ser personatges humanitzats i estilitzats físicament, fent-los més reals i propers al jugador. A més, es van millorar aspectes de la banda sonora i es va teixir una historia que atrapava al jugador i que li proporcionava increïbles girs argumentals.

L’argument pren com a epicentre Squall, un jove militar del Jardí de Balamb que amb els seus amics hauran de fer front a una guerra en contra del jardí de Galbadia així com a un terrible enemic màgic, la bruixa Edea.

Final Fantasy IX (2000)

Aquest capítol de Final Fantasy va exprimir al màxim la capacitat gràfica de PlayStation, es va cuidar fins al últim detall tant dels entorns com dels mateixos personatges perquè aquest tinguessin una personalitat més evident mitjançant gestos i altres trets físics de caracterització. A més cal destacar que aquest Final fa un homenatge a altres títols de la saga com son per exemple FF, ja que recupera alguns escenaris que apareixen en aquesta entrega i a més fa altres “guiños” a diferents entregues recuperant trets característics, com per exemple el sistema de batalla de 4 personatges o com poden ser els rols predeterminats per a cada personatge tal com passava amb Final Fantasy II.

La trama és de gran qualitat, ja que combina diversos nivells de lectura tal com jo veig. A simple vista l’argument gira entorn a un grup de 4 personatges que s’enfronten a un mag que vol dominar el món. Tanmateix, aquesta entrega diu molt més que això, ens fa una profunda reflexió de la por que tenen els éssers humans a la mort.

Final Fantasy X (2001)

És el primer titol de la saga per Playstation 2. A nivell de novetats, no es tracta d’un joc amb massa suc, més aviat és bastant semblant a les anteriors dues entregues, recuperant el mode de batalla amb 3 personatges amb la possibilitat d’intercanviar-los.

La historia de FF X ens explica la historia d’en Tidus un jugador de Blitzball que després d’uns estranys esdeveniments desperta 1000 anys després d’aquells successos. A partir d’aquí el jove haurà d’esbrinar la veritat sobre tot el que ha passat.

Final Fantasy XI (2002)

A nivell d’innovacions es pot destacar que es tracta del primer Final MMORPG (Massively Multiplayer Online Role-Playing Game) que va assentar les bases dels jocs successors de rol online. Va tenir una difícil acollida, ja que per jugar-hi necessitaves una memòria externa.

El joc  i l’argument s’estructuren en un sistema de conquestes, en les quals el jugador pren part. Segons les seves conquestes, l’usuari rep més o menys facilitats per a poder jugar. Van haver-hi moltes critiques al principi, ja que el joc va sortir primer al Japó i un cop els jugadors d’Estats Units van tenir la oportunitat de jugar-hi es van veure obligats a competir amb nipons els quals comptaven amb molta més experiencia i rodatge en aquesta entrega online.

Final Fantasy XII (2006)

La dotzena entrega de Final Fantasy va comptar amb diverses novetats. En primera instància cal parlar sobre el sistema de batalla, el qual s’estructurava mitjançant el sistema ADB (Active Dimension Battle). Aquest sistema bàsicament consistia en que el jugador podia veure els enemics a temps real al escenari del joc, i ell mateix decidia si hi lluitava o no. Tanmateix, el jugador gaudia de llibertat de moviment a les batalles. A més incorporava el sistema de “Gambits”, que consistia en poder controlar un personatge de manera manual o automàtica. El jugador podia determinar l’estratègia a seguir segons determinats paràmetres i quan aquests es complien les accions es duien a terme automàticament. Per exemple si la vida queia per sota del 50% que el personatge utilitzés la màgia de cura.

A nivell argumental, el joc gira entorn al jove Vaan el qual veu com la seva ciutat es envaïda per l’exèrcit de Arcadia amb la intenció d’adquirir una posició estratègica per atacar el regne contigu. A més però al regne de Dalmasca s’amaga una valuosa substància que pot fer canviar el curs de la guerra.

Vaan farà tot el possible perquè Arcadia i la seva tirania no guanyin la guerra.

Final Fantasy XIII (2010)

Tot i que es va seguir una estratègia de màrqueting molt rigorosa per convertir aquest joc en un dels més venuts de la saga, la recepció va ser molt criticada, ja que es tracta d’un joc que presenta poques novetats respecte a les anteriors entregues, excepte una nova interpretació de BTC (Batalla de Temps Continu) el qual permetia més flexibilitat de estratègies i més fluïdesa en la batalla. A més el jugador només controla un personatge dels 3 que intervenen mentre que a les anteriors entregues el jugador els controlava tots.

Cal destacar que el fet que el fil argumental fos molt lineal i simple, juntament amb el trencament amb elements típics de la saga com són els establiments on comprar armes i altres articles va desencantar molts jugadors que l’esperaven amb candeletes.

L’argument pren com a protagonista una jove militar anomenada Lightning que en la seva incansable busca de la seva germana, cau víctima d’una malaltia que li proporciona màgia però que la sentència a una transformació en Cie’th, una espècie de criatura sense ànima i sense ningun vestigi d’humanitat. A més,  Ligtning i els seus companys hauran de lluitar en contra del govern, els quals els fa prescrits i els persegueix.

Final Fantasy XIV (2010)

Al igual que FF XI es tracta d’una versió online de la saga amb millores qualitatives gràfiques en un món immens per explorar, juntament amb una boníssima banda sonora. Tanmateix el joc transmet molt poc al jugador degut a la seva pobre interfície i a més es troba condemnada a una mediocre difusió degut a que es tracta d’una entrega de pagament.

Documental sobre la història de la saga Final Fantasy

Part 1

Part 2

Part 3

Part 4


2 responses to “L’evolució d’una saga èpica

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: