“LA VIOLÈNCIA ALS VIDEOJOCS”

Hola a tod@s,
Hoy quiero postear un trabajo que hemos realizado miembros de este blog: Manu Cabañero, Gem Bernadó y yo mismo. El tema que comentamos es como bien dice el título: “La violència als videojocs”.

El siguiente texto está escrito en catalán porqué lo realizamos para la asignatura de ‘Dret de la comunicació’ para la Universidad.

Parlar de videojocs és un tema complicat, ja que ens trobem en un moment on aquest fenomen comença a establir-se com un dels pioners en la indústria audiovisual. Tot i així el terreny és pantanós.

La violència està present en tots els àmbits de la nostra vida, i és també en els videojocs on la violència forma part de la gran majoria de productes que es venen. Molts mitjans de comunicació taxen als videojocs de ser productes que inciten la violència. Un exemple ben clar és el de la matança de la Universitat de Virginia (2007) on es fa esclatar la premsa més sensacionalista, i aquesta atribueix la culpa als videojocs violents. Com és el cas de l’advocat Jack Thompson.

Això genera un enfrontament entre la indústria i els seus detractors, que pressionen als polítics per què les entitats reguladores de continguts censurin, i fins i tot prohibeixin part dels jocs o la seva totalitat.

Un dels països on més censura podem trobar és Austràlia. Gran quantitat de films i videojocs han estat censurats prohibint la seva venta i exhibició al país. L’estricte sistema de qualificació australià ha impedit la publicació de segons quins títols per considerar-se excessivament violents, poc apropiats a un públic infantil i juvenil que erròniament es percep exclusiu d’aquesta forma d’oci. El gran error institucional és desconsiderar una categoria superior a l’actual en la que no tenen cabuda segons quins jocs.

El software R18+ permetia així que molts títols de temàtica adulta (es reconeixeria d’aquesta manera que els videojocs no estan destinats exclusivament als nens) entressin al país i no poguessin ser adquirits pels menors d’edat als que fins ara s’ha intentat protegir infructuosament.

Aquesta restricció de software per majors de 18 anys va ser proposada al 2009 per Brendan O’Connor, responsable del Ministeri del Interior,  amb les següents premisses:

–          Nul·la restricció de temàtica.

–          Tota forma de violència excepte la que atempti contra la moralitat, la decència i propietat acceptada per qualsevol adult responsable.

–          Violència sexual, sempre que es justifiqui per context.

–          Activitat sexual simulada de forma realista.

–          Cap restricció en quan a llenguatge.

–          Presència de drogues i nus.

El passat 18 de Juny de 2012 es va acceptar la proposta del 2009, que es farà vigent l’1 de Gener de 2013.

Una de les companyies que més vegades ha hagut d’enfrontar-se amb la censura és Rockstar Games, responsable de la famosa saga Grand Theft Auto.

Aquesta franquícia tracta el tema de la violència en primer pla. El protagonista del videojoc pot tenir llibertat total per realitzar tota mena d’accions (violentes o no) per tal d’aconseguir l’objectiu marcat.

El GTA San Andreas va ser un dels més polèmics. El joc està ambientat en les ciutats de Los Ángeles, San Francisco i Las Vegas. El videojoc és una sàtira social sobre la situació actual del capitalisme i del contrast entre les diferents classes socials que conviuen i lluiten per poder sobreviure o explotar als demés.

El fet de representar tot això sense cap mena de filtre ha fet que diversos països censurin com Japó o el Regne Unit, censurin part dels continguts que es mostren en el joc.

Rockstar Games va respondre a les queixes considerant que els pares dels consumidors i els propis consumidors (adults), haurien de ser capaços de fer les seves pròpies decisions una vegada s’hagin informat del producte.

 

Conclusions

Des del nostre punt de vista, creiem que els jocs violents han de ser presents tal i com existeix en el cine. La violència en els videojocs també ha de tenir sota el nostre punt de vista, uns mínims ètics i morals, ja que si bé pot entretenir a un gran públic també és cert que pot arribar a ofendre a sectors concrets.

Els videojocs són ficció, i la línia que separa l’entreteniment de l’ètica és molt prima i molt subjectiva. La censura pot arribar a ser obligatòria en casos específics on els videojocs puguin representar escenes reals d’esdeveniments violents (11 de setembre, assassinat a la universitat de Virginia…).

La violència dins l’entreteniment s’ha de tractar de manera que tingui un context justificat, com succeeix en el cinema (El Padrino, Pulp Fiction, Salvar al Soldado Ryan…). El problema dels continguts violents no recau en aquests sinó en la mirada crítica dels consumidors. Els consumidors són els que han de valorar com se’ls hi ofereix aquesta violència, si és justificada, si no ho és i si volen consumir-ho o no.

*dibujo de la entrada (Max Payne 3) está realizado por Manu.

Yippee Ki Yay Motherfucker.
Riccardo Di Natale


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: